.jpg)
Com si es tractés d'un acte de supervivència, les persones a voltes hem d'escollir. Sí, ja ho sabem, cadascú fa el que vol; sovint obeint els propis interessos, cosa, per altra banda, totalment lícita i legítima, evidentment. Però ens agradaria anar una mica més enllà, ser capaços de col·locar-nos en un context allunyat d'aquest pseudoegoisme i arribar a analitzar quelcom que se'ns fa proper: les festes nadalenques i les seves tradicions a les nostres comarques, entrar en la nostra realitat col·lectiva i veure en tot allò que fallem, com a ciutadans, com a membres actius d'aquesta societat.
A Catalunya, als Països Catalans, hi ha una tradició antiquíssima de celebrar aquestes festes d'una manera pròpia, i única. És per això que ens diferenciem de les altres cultures. Pel Caga Tió, per l'escudella i la carn d'olla, els pastorets, el gall dindi, “El noi de la mare”, i el fum-fum-fum del vint-i-cinc de desembre, els canelons de Sant Esteve, l'any nou - vida nova, la carta als Reis d'Orient, els patges, les cavalcades... En definitiva, un bon nombre de dates i festes que, com a catalanes i catalans, ens pertoca celebrar.
El motiu d'aquesta carta és senzill. Fa alguns anys que els ciutadans i ciutadanes de Vilafranca, així com també de la resta del Penedès, veiem estupefactes la proliferació de figures i tradicions nadalenques alienes a la nostra cultura. Creiem que tot això és motiu de preocupació, ja que precisament la catalana no gaudeix de gaire bon estat de salut. Una d'aquestes tradicions que ens semblen desorbitades i de mal gust és la penjada i la col·locació de la figura del Pare Noel, típic i originari de les regions escandinaves, però amb la mala sort de veure la seva història distorsionada per les campanyes de publicitat occidentals, que és tal i com el reconeixem avui: de color vermell i blanc (imposició per part d'una marca estadounidenca) quan en un principi era verd i negre.
Repetim altre cop que, evidentment, recau en cada persona el saber escollir, entendre que a les nostres mans està la salvació de la nostra cultura, d'aquests petits detalls que es converteixen en tradició i que tenen vida des de fa segles. Saber escollir si perpetuar la desolada, i alhora trista, globalització de tradicions que ens arriba des de les amèriques, imposada a través del màrqueting publicitari, de les televisions, de l'expansió desigual de l'economia... o seguir alimentant cada petit element que construeix aquest tot que és la cultura catalana, històricament arrelada a les nostres comarques. Com si es tractés d'un acte de supervivència: o reivindicar les nostres tradicions, o veure la mort de la cultura.
Comerciant;
una alternativa al Pare Noel,
el Tió català de sempre!
.jpg)